No reconèixer que
Submarino és tremedista seria com fer anar un
submarí fora de l'aigua, però el seu tremendisme és intel·ligent i no té res de ploraner. El to que
Thomas Vinterberg ens planteja amb aquest film és una
porta oberta per escapar de la tragèdia via expiació. L'originalitat rau en humanitzar i vestir de realitat la duresa del que envolta l'alcohol, les drogues, la manca d'horitzons i, en general, desvestir-la dels tòpics propis del Bronx - o del que el cinema ens ha dit que passava als barris deprimits i en determinats entorns socials-.
Submarino és una hipèrbole explicada amb una mena d'espontaneïtat, una fluïdesa tràgica que
ens recorda que el desastre es pot fer cert al nostre voltant però també que no és irreversible i que cal buscar la sortida perquè existeix. Com els submarins, que cansats de la foscor del fons marí, sempre poden
aprendre a surar. Si bé el treball dels actors és lloable, especialment el del
robust Jakob Cedergren, crec que la banda sonora, a càrrec de
Kristian Eidnes Andersen, mereix una distinció especial. Encertada és poc: hi ha algun moment en què les orelles se separen de la pantalla i tot.
3 comentaris:
Molt bé Sita! Jo també em vaig sentir molt reconfortat veient com la desesperació i les vides totalment desorientades no només es troben en els barris xungos americans, i em va semblar una visió molt realista i propera de com és la vida per algunes persones la imatge d’un home aparentment respectable d’un país del nord d’Europa anant drogat a recollir el seu fill a la guarderia. Una pel·lícula excel·lent! :)
I'll have watch the film, but is realism enough to make a good movie? Conversely, does a good film have to be realistic and hold a mirror to life?
Sorry M! I only realized that I answered but my comment was not stored. I think that what I like is honest movies. With this I mean that I also like very evident non-realistic movies because they do not pretend. They simply are as they are. That's what I like :)
Publica un comentari a l'entrada