Tornava a casa pensant que tenir voluntat de fer coses, especialment quan s'està cansat, també té quelcom de virtuós. El virtuosisme deu tenir una dosi de talent, però més encara de perseverança. Lang Lang assajava més de sis hores diàries essent encara un marrec. Avui està considerat un virtuós insuperable.
A tot això, quan he arribat tard a casa després d'anar a una classe -a la qual insisteixo en anar a pesar de no tenir quasi temps per estudiar- i trobar-me el sopar per fer i molt poques ganes de fer-ne al pot de l'energia, m'he dit que totes les mares i pares del món que fan cada dia el sopar als seus fills són virtuosos. No sempre es té el talent de ser pare o mare, però la perseverança fent el sopar sols pot portar a un elevat percentatge de virtuosisme. La meva mare ho sap: m'ha trucat mentre em preparava una sopa de sobre.
4 comentaris:
Quanta raó que té vostè! I què poc que parem a pensar-hi quan som joves en aquest fet.
Les classes de xiès costen, i més, si un no té temps per estudiar. Molts ànims! Al final, l'esforç sempre val la pena :)
Hola taipeieromade! Sí, realment la manca de temps no mata la meva curiositat. Tampoc és que m'hi apuntés esperant massa res, però sí que vaig agafant les nocions principals. Ara bé, porto uns mesos de molta feina, molt de compensar amb esport, la casa... Res, que em falta una mare! ;)
Que fort! Precisament aquesta setmana parlava d'aquest tema amb una companya de feina... I li deia que admiro totes les mares amb obligacions laborals (que, per sort, són la immensa majoria). Estic detectant el virus de les ànsies de la maternitat en el meu entorn i em fa pànic. Algun dia arribarè a contagiar-me'n (potser aviat, vés a saber), però aleshores no servirà tibar cada dia de les sopes de sobre... Quina raó, que tens, Sita, quan parles de virtuosisme en aquest sentit. Novament, felicitats pel post!
Més fort encara: una amiga m'acaba de dir que esperen :) No tinguis por de les remors del voltant, Noemí. Jo tinc i he tingut molta remor al meu voltant però no la sento... :) Si l'he de sentir, doncs, això, que tothom és diferent :)
Publica un comentari a l'entrada