La seva alegria africana, la modernitat vintage europea, la veu d'èban enviant missives nacarades... Soul, pop amb esquitxos de reggae, lletres sinceres i frescor de solista ben acompanyada, feta als directes i no pas amb llaunes d'estudi. Com veieu, del directe d'Asa, la cantant nigeriana afincada a París, em van agradar moltes coses. Dimecres, a la Bikini, vaig confirmar el que ja sabia: que el seu darrer treball, Beautiful Imperfection, té una alegria espontània, amb temes fàcilment popularitzables com Be My Man o Why Can't We però també balades que es fan grans, com Preacher Man, i grans cançons per dissabtes de primavera, com Broda Olé. Crec que el millor és acabar aquest post amb un tema en directe, on desafia la mala sort amb un mocador groc -dimecres portava una jaqueta groga-, que es diu Maybe i en el que sense massa dil·lacions vocals, deixa una porta oberta a l'esperança.
2 comentaris:
Si senyora! Justament això és el que provoca sentir Asa.
Isabeleta... molts petons, estupenda ;)
Publica un comentari a l'entrada