A contracorrent, et trobes les portes ajustades

A contracorrent, et trobes les portes ajustades i, pels que busquem, recomforta perquè obrir-les és molt més plaent. En Pere, en David i jo vam fer un camí a contracorrent però per damunt de la mar blava. Anar a Menorca quan per molts era a destemps, va ser un encert formidable. L'illa verda, amb un mantell de flors grogues, com si la primavera li digués a l'hivern "deixa'm passar que aquí també és casa meva", no tenia la llum blanca de l'estiu, però tenia prou alicients com per no trobar-la a faltar. Tenia tot allò que a mi m'agrada de les illes i l'hivern: vent, soledat, silenci, transparència. I fred, un fred molt sa. El far d'Artruxt estava com han d'estar els fars: sols i callats, expectants en la calma. I els ocells es capbussaven a S'albufera mentre nosaltres ens amagàvem inmòbils a uns miradors que semblaven teatres de titelles. El port de Ciutadella no tenia collars ni braçalets amb el teu nom però les barques que hi dormien descansaven relaxades, com tot al seu voltant, a excepció, sí, del Cafè Balear, on el soroll era sols mig soroll i no per això els plats tenien menys alegria. Sopar de cafè i puro i pujada cap a Quintana de Mar, que demà serà un altre dia... Agafar aire mirant un cartell que recorda que "sa rissanga" és un fenòmen que ancestralment destroça menorquines a Ciutadella -no un fenòmen causat pel canvi climàtic-... I ventilats Quintana amunt...

L'endemà marxaves a Fornells i et sorprenia no reconèixer la seva petitesa, aquell port on semblava que poguéssim saltar a l'aigua, ajupir-nos i collir pedres del fons amb només enfonsar el braç fins el colze. Res a veure amb el Fornells atrafegat i atapeït, només venia de gust seure de cara a port i dinar mirant les palmeres, amb tot el temps del món i un vermut a la taula... Les ovelles de la foto campaven ben amples a Torrellafuda, un racó prehistòric i històric al mateix temps, viscut abans i després. Xais i més ovelles a sa Naveta des Tudons però soledat absoluta camí del castell de Santa Àgueda... Arreu portes ajustades però cap candau. Suposo, que en el fons, tot i anar contracorrent, una mica, potser sí que ens esperaven.