dimarts, 12 de febrer del 2008

Caminets, carreteres i autopistes al cel


He vist la llum. He trobat el camí. Anava encaminada. Ho tenia tot encarrilat... Però segueixo buscant. Everybody is looking for something. I tu, què busques? M'agradaria que em diguéssis si has trobat res, perquè jo, per ara, em sento com una pantera a la que l'han lligat de per vida a un elefant i arrossega un gran pes per a poder ensumar, tafanejar i gratar. No n'hi ha per tant, deus pensar. Si ho fas, és que tens ja la tranquil·litat del qui ha trobat, del qui no segueix pel desert assedegat. Des d'una tranquil·litat que t'envejo i que tu no veus. Saps com hi has arribat?

3 comentaris:

Natsuki ha dit...

Potser s'ha de seguir buscant, sempre, això sí, sense un neguit que ens emmalalteixi el cor, però amb un punt suficient de rebel.lia.
Els pesos a l'esquena no permeten un passeig tranquil per les vores del riu... de vegades, desar-los, és més fàcil del que sembla.

Una abraçada transparent

Natsuki ha dit...

olaa, quan puguis mira la meva darrera entrada: t' he "nominat"

ptonets ;-)

Laura ha dit...

Tal vez parte de nuestro ser siempre tiene que seguir buscando. A veces cuando parece que encontramos algo, volvemos al estado inicial. ¿Y ahora qué? Pues seguiré buscando.