Un vespre de color burdeus

La setmana passada vaig quedar amb dues grans dones per veure una pel·lícula protagonitzada per una dona top: intel·ligent, actriu imbatible, bellesa intemporal, pèl-roja i, tot el que vulgueu, menys vulgar. El millor calc de sí mateixa. Era peli de copa de burdeus, sopar com Déu mana una delicadesa feta amb poc amor i molta professionalitat i conversa-discussió a la barra després de la sessió. Però jo, donant-me un gust, em vaig beure alegrement una clara al barri de Gràcia. Això sí: a un bar on cadascú s'aixeca i no espera ser servit, jo em vaig deixar -entendre's fer- servir. Amunt els cors! Tot el que vulgueu, menys vulgar. La Neus i la Irene van riure molt amb la cara del cambrer. La clareta va venir amb les tant prohibides xips i unes olivetes del país, que encara que no fan mal, t'arruïnen la bondat d'una setmana, pel cap baix. A tot això, vaig repassar la botiga de xuxes amb les amigues més maques del planeta. I és clar, elles també són dones top i no els passa res. A mi, si no vigilés, em quedaria cos de núvol, cara de préssec i boca de maduixa... artificial!

A tot això, vam entrar al cinema per a veure una pel·lícula sobre la que havia llegit molt i el que més vaig veure va ser una dona que es menjava tot el que trobava al seu pas. Julianne Moore, Barbara a Savage Grace, se'ls menja a tots en una voràgine que al final també la devora a ella. Tant càndida... amb aquells cabells, aquelles pigues, la pell ensucrada, impactant i plena de llum, ningú imagina com en pot ser de gran i humana la seva inmensa i natural fredor. Una fredor feréstega que et creus, se t'empassa quan ella i la seva família són a Londres, a París, a Cadaqués i al fons d'un pou del qual ja no en sortiran. Jo ja l'hagués abraçada fa uns anys a Magnolia, quan plorava la seva crueltat sota la pluja i tota la seva ambició es tornava fragilitat... Digna d'un vespre de color burdeus. Jo m'havia vestit per l'ocasió, tenia la millor companyia i la Moore no em va fallar. Va mossegar la poma prohibida i jo no em vaig escandalitzar. Com si hagués begut burdeus, però sense que em fés falta. La vida és tan dura, Carlota, que té un punt narcotitzant.