Amb dues "is" de Hawai'i

Acabo d'arribar a casa i he de buscar coses a fer i no posar-me al llit, perquè demà tinc gresca a la feina i no puc anar "jetlaca", com diem amb en Pere... Que per cert, és un àngel. M'he trobat el pis que és un primor. Bé, traslladeu l'illa de Gran Canària al mig del Pacífic -o a Comarruga, com m'advertia la Marta, companya de viatge- i tindreu Hawai'i, o millor dit, Oahu, l'illa més gran de l'arxipèlag. Segur que la resta, les més petites, tenen més encant. Sol ser així...

Honolulú no té res de paradís i sí molt de palmera, aigües boniques -i explotades- i tot el ciment que els Hilton i els Marriott hi hagin pogut abocar. Un parc temàtic preparat per a les vacances familiars "Made in USA" -això vol dir gastar, gastar més i, més tard, tornar a gastar-. Segur que no he tingut accés al paradís real, però crec que el més trist és que molts es resignin a no conèixer-lo per tal de no sortir del resort on la vida és fàcil. Jo, tot i no poder sortir-ne massa - al cap i a la fi, hi anava a treballar i el centre de convencions era al costadet mateix- he gaudit de poc i m'he emportat una imatge regular de la qual no culpo a Hawai'i, si no al motiu del meu viatge: la feina. Per això em poso unes ulleres de balança per no emetre judicis injustos. De tota manera, adjunto la perla de l'ostra (allà t'oferien que n'obrissis per trobar-ne): la vista des de la meva habitació de l'hotel. Reconec que ajudava a sobreportar les 12 hores de diferència del viatge llampec. Una setmana, al cap i a la fi, no dóna per perdre't al bell mig del Pacífic, sense més ni més... En fi, el Bishop Museum, valia molt la pena. Et donava una imatge dels dos darrers segles a l'illa i, a més, posava totes les illes del Pacífic i les seves tradicions ancestrals en el mapa. I el dòlar -el de sempre, que no sols val a Hawai'i, sinó a tots els Estats Units- també valia la pena. N'hi havia per posar el punt sobre les dues "is" al Duty Free... Es lo que tiene...