Seductor penedit, Casanova espantat...

Ahir vaig anar a veure "Boscos endins", una obra que en David i els seus Fly-Trap, la companyia jove que va muntar fa uns anys, van anomenar "Bosc a través". Al cap i a la fi, el títol original és "Into the woods", del meu admirat Stephen Sondheim, i la idea és la que és: endinsar-se als boscos dels contes, on les coses poden no ser mai el que semblen i canviar per ser meravelloses o bé terribles. He arribat a la conclusió que la innovació de Sondheim rau en la seva equilibrada i exigent mescla: a Sondheim no li interessen els musicals per a cantants, sino els musicals que requereixen bons actors que cantin. Per això, al muntatge de Dagoll Dagom m'hi sobra - amb tots els respectes- la Mone, perquè trobo que deixa passar de llarg un personatge llaminer: una bruixa de conte amb una vis còmica formidable que s'humanitza en la seva faceta de mare. No m'hi sobra en canvi la Gisela, perquè es nota que s'ha curtit en això del teatre, que s'ha preparat i que, si més no, el paper de Ventafocs li és fet a mida. I no m'hi sobra però li corregiria la concepció del personatge en Marc Pujol, en Jan de la Mongetera. En Jan és un jovenet imprudent i infantilitzat, innocent i un tant babau. No és un pagerol. Sí que ho és la seva mare, interpretada per Teresa Vallicrosa, que una vegada més broda allò que fa i es permet fer una floreta a "Sweeney Todd". Pits roigs i rossinyols, merles i aloses... canta a mitja funció.

I bé, la fornera... la fornera original té més gràcia i més salero que la que vaig veure ahir... A més, confesso sense cap mena de pudor que ho fés com ho fés, tot em semblaria poc perquè el meu personatge preferit és el seu i jo... jo crec que la noia podria treure-li més suc. Sí, sí, per als qui somrieu... És la més intel·ligent de tots els personatges. Més llesta si més no que el Llop que hi surt. No és que estigués malament, però estava fluixet. Com el Príncep de la Ventafocs, interpretat pel mateix actor. Ahir no vaig veure el millor Carlos Gramaje. És un actor -o més cantant que actor?- que ens ha acostumat a veure'l en els personatges amb sex-appeal i sincerament, jo ahir, no el vaig trobar prou seductor. I què us diré, hagués tolerat un Llop més sexy i embaucador, sobretot amb la delícia de Caputxeta -Anna Moliner- que tenia al davant... A "Flor de nit", ja li cantava un camarada seu: Seductor penedit, Casanova espantat, Valentino encongit, Don Giovanni caçat...