Endevinalla: hauria estat... Goya

Llegeixo al diari que s'han recuperat tres dibuixos perduts de Francisco Goya i Lucientes. Els benvolguts i ben trobats, han aparegut després d'uns 130 anys i responen a títols goyescs d'allò més descriptius, tant com els propis dibuixos. Es diuen "Brujas y mujeres", "'El alguacil Lampiños, al que metieron en el cuerpo de un rocín muerto" i "Arrepentimiento". No faré cap comentari sobre el primer títol i crec que amb això ja ho he dit tot. La cosa és que llegir la noticia m'ha fet venir ganes de recordar les sèries de "Caprichos" i "Los desastres de la guerra". Amb ells, m'he enrecordat de la Fina, la meva professora d'Història de l'Art i la seva mirada profunda, barreja d'astúcia de llop i blau sentidament balear. Per moltes raons, ens deia, les darreres etapes de Goya s'emparentaven a la fotografia. El fotoperiodisme de guerra, diria jo, quan denunciava amb els seus gravats la barbàrie que el conflicte deixava al seu pas. O el periodisme de ploma punyent, amb la ironia dels capricis i els seus títols implacables. Potser en la seva faceta de pintor de cort podríem comparar-lo amb un fotògraf de moda, d'aquells que fusilen l'ànima... Crític, narrador del seu temps, cronista, retratista de veritats intemporals. Una sola etiqueta no fa catàleg com una flor no fa estiu. Potser també, si sabés que s'espera que es paguin cap a 3,77 milions d'euros per aquests tres dibuixos ens recordaria que "el sueño de la razón produce monstruos"...