En Matt Damon i el ramat

En Pere va anar al videoclub i no hi havia "Expiación" - o això em va dir després de llegir la sinopsi-. Va tornar amb una pel·lícula de pastures poc bucòliques: "The Good Shepherd" és la història d'un pastor amb una fe en Amèrica que el porta a una capacitat de sacrifici invulnerable. Comença al 1961 amb la desfeta de Bahía de Cochinos (Cuba), un fracàs causat per la presència d'un talp a la CIA. De Niro, el director, i Erin Roth, el guionista, ens traslladen al passat molt a sac tres o quatre vegades molt seguides, al principi, pretenent embolicar-nos d'allò més per mirar, crec, de retenir la nostra atenció en una pel·lícula llarga amb un personatge principal donat a no parlar, no expressar ni demostrar massa què sent i per transmetre la complexitat de les relacions i les accions en el naixement de la CIA, "the Agency", com diuen els personatges, atenent que en parlen com si no n'existís cap més en tot el món. Han de generar la curiositat per aquest pastor ja que ell només pensa en ser discret. La peli explica la creació de la CIA des de la vida d'un dels seus fundadors, Edward Wilson, i amb ell com a fil, saltem de Bahía de Cochinos a Yale i a la seva comunitat secreta plena de futurs líders; a la 2a Guerra Mundial i l'embrió del que serà la CIA -i la Guerra Freda- i a la tràgica infantesa d'Edward, nascut a una família model de l'alta societat nord-americana. Tot per comprendre la fredor i intel·ligència d'un home capaç del més gran sacrifici pel que ell i els seus consideressin la seguretat dels Estats Units d'Amèrica. Encara que llarga, té un ritme que és massa. De fet, té el ritme de la Guerra Freda: sense enfrontament directe, passaven coses constantment. Calia un pastor que vigilés el ramat.

L'Angelina Jolie té el paper de la noia que es va consumint al seu costat. Una flor que es marceix. Va voler caçar un marit i va topar amb els Estats Units d'Amèrica. La veritat és que tant ella com Matt Damon són una gent gran estranya, poc versemblant, a mesura que passen els anys. Però el seu vincle i desvincle està prou ben explicat com per fer-te oblidar les canes i les arrugues sobreposades sense èxit. El que sí és exitós és haver escollit Eddie Redmayne ("Savage Grace") com a Edward Wilson Jr., el seu fill, perquè és un actor que transment una fragilitat molt peculiar. Llegeixo que aquest guió, escrit el 1994 per a Coppola, no es va portar a la gran pantalla aleshores perquè Coppola no se sentia vinculat a personatges tant poc "emocionals". Finalment, va actuar com a productor executiu amb De Niro a la direcció. El NY Post deia en la seva crítica que era "El Padrino" en versió CIA. Potser sí. Podria ser que esdevingués una sèrie. Es veu que el guionista voldria arribar a la caiguda del mur de Berlín...