"Hola, benvolguts", hauria de començar per dir. "Pendó, desorellat!", podríeu respondre els fidels... Perdó, si essent realista, no en gasto d'això. Doncs he estat fent allò tant complicat que en diuen viure. Us ho resumeixo per ordre cronològic: entregar un projecte de màster; anar a veure el nou espectacle d'Erre Que Erre, "No pesa el corazón de los veloces"; anar a veure la CN2 i gaudir moltíssim; passar-me pel Grec en bona companyia i descobrir que l'emoció és emoció sempre, encara que sigui en àrab i francès, a una "Andròmaca" menys arriscada del que pugueu pensar; comprar-me un armari i quedar amb la meva mare i ties pel proper dijous, per veure "Mamma Mía". Vertigen, oi? Mola! Sabràs si m'ha agradat si quan surto perceps que m'he oblidat de tot. Darrerament se m'arruga el front i deu ser de pensar massa. Així que amunt el teatre, sobretot si és bo, per fer-me oblidar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada