Amunt, amunt i... fora!

Fa uns anys vaig superar el meu trauma amb el circ. A Palau ja us podeu imaginar quins circs venien i la meva mare ens deixava anar perles com "pobres, una vida dura i itinerant". Així quan vaig contemplar el Circ del Sol per primera vegada vaig pensar que molt dur, suposo; itinerant, també, però màgic a parts iguals. No cal anar a projectes tan immensos. Un reportatge del Circ Cric ja em va obrir els ulls a la vida, la filosofia i els engranatges que hi ha al darrere dels somriures. Però el cas és que dilluns em vaig prodigar -mig malalta i tot, no us penséssiu- pel Grec, a gaudir d'una nit de circ. Després de veure alguns espectacles i acrobàcies senzillets, però no per això menys meritoris, pels jardins, vam veure des de les grades, la companyia Taoub i la seva manera de fer circ. Taoub vol dir teixit en àrab i aquesta era la raó de ser de l'espectacle, a mig camí entre fantàstiques acrobàcies tradicionals i les projeccions més cool sobre roba blanca. Amb ells, els seus salts, les seves mantejades, les seves cançons, vam anar a l'Atlas, vam recórrer camins deserts i carrers de gom a gom... Casualitats de la vida, em va tornar a casa una taxista molt jove. "Ve del circ?" em va preguntar de seguida. M'havia agradat molt i li ho vaig dir. "Hi vaig anar ahir. Sóc marroquina", em va respondre...