No sabria dir perquè, però em fa riure. La "Samantha, ups!", de tant absurda, m'ha reconciliat amb la televisió. Almenys a estones. Com a mínim, l'hora en què passo de Patrícies, quan arribo a casa i no tinc cap mena de ganes de sentir penes, històries de gent que -ho sento, no em falta humanitat- però carreguen. És una hora en què, com que no troben res a dir, es dediquen a difondre informació a l'estil franquista: continguts d'El Caso i, per a les senyores, les meravelloses "vides de". "Samantha, ups!" és d'una estupidesa extrema: l'evidència de la mala caracterització dels personatges, la Samantha i la seva gran amiga, la Chantal, contraresta amb la passió que els actors posen per interpretar aquests personatges que parodien la "paveria" -i la innocència- adolescent. Però si faig zap i m'apareix la perruca mal posada de la Samantha, t'asseguro que em quedo amb ella. I no perquè vulgui pentinar-la en un atac de sobtat camaradisme femení, si no perquè la trobo autèntica. I potser perquè, vés a saber, em fa riure que algunes de les bestieses que explica les podem haver viscut... Per a que us en feu creus, la Samantha aspira a esdevenir Miss França algun dia i està enamorada platònicament del presentador més popular del país veí. Tanmateix, necessita aprendre a depilar-se, a conduir, té les seves primeres experiències laborals, se'n va de vacances... Si no l'heu vist mai, recomano entrar al Youtube i per a que comproveu que no sóc l'única que pensa el mateix (potser amb 30 anys, sí), us convido a entrar a la web de 3xl i comprobar els entreteniments interactius diversos al voltant d'aquesta sèrie: http://www.3xl.cat/p3xl/3xlSerie.jsp?idint=350 "Mola tant, Samantha!", que diria la Chantal...
diumenge, 14 de setembre del 2008
La raó de la meva reconciliació
No sabria dir perquè, però em fa riure. La "Samantha, ups!", de tant absurda, m'ha reconciliat amb la televisió. Almenys a estones. Com a mínim, l'hora en què passo de Patrícies, quan arribo a casa i no tinc cap mena de ganes de sentir penes, històries de gent que -ho sento, no em falta humanitat- però carreguen. És una hora en què, com que no troben res a dir, es dediquen a difondre informació a l'estil franquista: continguts d'El Caso i, per a les senyores, les meravelloses "vides de". "Samantha, ups!" és d'una estupidesa extrema: l'evidència de la mala caracterització dels personatges, la Samantha i la seva gran amiga, la Chantal, contraresta amb la passió que els actors posen per interpretar aquests personatges que parodien la "paveria" -i la innocència- adolescent. Però si faig zap i m'apareix la perruca mal posada de la Samantha, t'asseguro que em quedo amb ella. I no perquè vulgui pentinar-la en un atac de sobtat camaradisme femení, si no perquè la trobo autèntica. I potser perquè, vés a saber, em fa riure que algunes de les bestieses que explica les podem haver viscut... Per a que us en feu creus, la Samantha aspira a esdevenir Miss França algun dia i està enamorada platònicament del presentador més popular del país veí. Tanmateix, necessita aprendre a depilar-se, a conduir, té les seves primeres experiències laborals, se'n va de vacances... Si no l'heu vist mai, recomano entrar al Youtube i per a que comproveu que no sóc l'única que pensa el mateix (potser amb 30 anys, sí), us convido a entrar a la web de 3xl i comprobar els entreteniments interactius diversos al voltant d'aquesta sèrie: http://www.3xl.cat/p3xl/3xlSerie.jsp?idint=350 "Mola tant, Samantha!", que diria la Chantal...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Jo pensava que ningú havia vist mai aquest programa!!! Jo l'he vist algun cop i m'ha fet la sensació d'oblidar-me de tot el que em passa pel cap. És una sosada però m'enganxa a la tele un minutets, com m'ha passat sempre amb el Shin-chan (encara que no tenen res a veure)
Una abraçada!
Home, està bé veure que hi ha qui de tant en tant no vol rumiar, com jo, i s'atreveix a reconèixer en públic que ha vist, almenys a vegades, Samantha, ups!
Publica un comentari a l'entrada