I en ser atacat, queda clar qui no en té. Israel ataca un vaixell que portava ajuda humanitària a la franja de Gaza. Els israelians haurien de saber millor que ningú que paraules com asfíxia, aïllament, violència i extermini no haurien d'existir -ni tampoc d'haver existit-. Mai. En contra de ningú i ni en el pitjor dels somnis.No sols és molt greu que no es vulgui resoldre un conflicte. Més greu és estar cada vegada més convençut que un mateix no el veurà mai resolt... Terrible, oi? Indigne del segle en què vivim, en el que les persones ens comuniquem, expressem, creem comunitats noves, en reunim d'antigues i experimentem al màxim amb la comunicació -i en el so-called món global!- a través de la xarxa, amb la introducció imparable de tecnologia, de continguts, d'informació... Un món ple de comunicació té inevitablement lloc per la incomunicació perquè per entendre's cal compartir llenguatge i codi i tot plegat. Però els traductors-intèrprets podem fer que la incomunicació no esdevingui conflicte. Que vol dir dolor. Que vol dir conflicte incessant i inacabable. Que vol dir desesperança. On són els traductors-intèrprets comunitat internacional? Algun estat en nom de la dignitat, si us plau?
1 comentari:
La Núria Morató m'ha escrit: "Estic completament d'acord. Els israelites tenen la força que els hi dona el mon occidental. Caldrà que nosaltres, els occidentals, prenem nota del que cal fer i posicionar-nos en favor de la pau i pensar que els palestins no tenen res de res."
Publica un comentari a l'entrada