Els guardians de les pedres

Com és el pes sincer
d'una ànima sobre una altra?
Set esdeveniments he d'explotar
i sóc el record groguenc de les fulles
i sóc el pensar plàcid sóc
sóc hi ha una energia
sóc el viatge permanent
(la gota mil·lenària,
l'estalactita que creix)
sóc el qualsevol lloc que sóc
i la qualsevol connexió que hi veig,
el desig de la fruita madura
o les llengües que llepen l'eternitat.

** Pau Castanyer i Fe (Ciutat de Mallorca, 1983)