Perquè "Jules et Jim" i no "Catherine"? Caldria demanar-ho a Truffaut i si ell no em sabés donar resposta, a la deliciosa Jeanne Moreau que probablement va superar qualsevol de les expectatives que se li adjudicaven. Tan lírica com plena d'absurd, aconsegueix no explicar una història d'amistat més, sino l'amistat de Jules i Jim i la seva incapacitat per entendre ni superar ni viure plenament ni al marge de l'amor.
3 comentaris:
Aquesta pel.lícula la vaig descobrir gràcies a la Judith, (Juju o Jujetis per als amics ;-p), i em va arribar de tal manera que recordo perfectament el dia i el moment en què la vaig veure per primera vegada...
Colpidora.
Un tipus de cinema que, per desgràcia, mai no tornarà...
Jo he de deixar descansar una mica en Picu, que si segueixo amb aquest ritme, potser em dirà que "me vaya con la lírica a otra parte"... Però és que és tant mona, tant... com ballar alegrement sota la pluja in no preocupar-te de que les sabates facin xof-xof... En una obra de teatre jo deia una cosa així com "és foll d'una dolça folleria". No va per aquí?
Publica un comentari a l'entrada