Permesso?

Avanti és una pel·lícula que entra, amb permís o sense. L'únic retret que li faig és que tal vegada és un pèl massa llarga, però la Juliet Mills està meravellosa i tant absurda com sensual. Rebossa una fantasia contagiosa en xoc catàrtic amb el racionalisme d'un home d'indústria, un Jack Lemmon sensacionalment descol·locat, impertinent i sarcàstic, com li demana el guió. És la meva comèdia romàntica, si és que se n'ha de tenir una.

Les primeres línies del guió funcionen com un avís: "Fasten your cigarrettes and extinguish your seat belts"... A partir d'aquí, la lògica de la història, perfectament lligada, té l'ordre d'una ciutat italiana - que és diferent del sentit de l'ordre -. En definitiva, terrific. Un guió amb més anys que jo que em fa riure molt més que moltes produccions amb les quals se suposa que m'hauria d'identificar. I és que em sembla divertit com en Wilder se'n riu tant de la hipèrbole italiana com de la nord-americana. Com a sinopsi, només aquesta perla, per a que feu googling -o millor, la veieu- i l'horrorós títol amb què es va estrenar a Espanya, "¿Qué ocurrió entre tu padre y mi madre?". Mr. Ambruscher (Lemmon) li diu des de la seva racionalitat en resposta a una fantasia romàntica: "They were not the Unknown Soldier. They were the unknown lovers. Let's keep things as they are...". Així que deixeu les coses com estan però si us truquen a la porta, sigueu agosarats i dieu "Avanti". No cal ser Trueba per tenir fe...