divendres, 13 de febrer del 2009

Al cel, per la porta de servei

Sense estil
sota la pluja d'estiu
sempre aniràs passejant el record
de la teva identitat.
Sense estil...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Som el que som. Temps que pot canviar?

Sita ha dit...

Jo tampoc sé si existeix el record de la identitat... És quan s'imita a un amteix perquè ja no s'és capaç de ser un mateix? És possible no ser un mateix?

Anònim ha dit...

Decurs que hi ha un coneixement de qui un és.

Sita ha dit...

Sí, en el decurs de la vida un aprèn... encara que no sempre. No t'has trobat alguna paret diverses vegades? ;-)

Anònim ha dit...

Parets només humanes :-S