He estat googling mirant de trobar opinions sobre "Infidels", la sèrie -bombu-platillu, si us plau- que TV3 va estrenar la setmana passada i els qui m'han explicat les coses més interessants (de moment, que és una bírria) han estat Quim Monzó i Sergi Pàmies. El primer, ens ha deixat entreveure que viu a un altre temps o que realment és un savi-vila-trista, perquè el primer que va pensar quan va llegir el títol va ser que aquestes noies, amigues-i-tal, eren islàmiques. De fet, he entès que això és completament normal perquè si poses, d'entrada, el mot infidel al google, t'apareix http://www.infidels.org/ a la primera línea del gold triangle... D'ell també he après que la promesa de la sèrie, "a vegades cal ser infidel per ser fidel a una mateixa" sembla extreta d'un anunci de productes que falsament estan del nostre costat -pleased to be a womaannn...- perquè sí, en realitat, per ser-te fidel, total, t'has de ser fidel.I, segonament -o en segon lloc-, en Pàmies ha destacat la manca de versemblança, de frescor i la falta de tot en general i una mica i de més enllà del tot plegat. D'un aborriment pasmós. Al que els savis-vila-trista han dit, jo només afegeixo: sóc el seu públic platònic i no m'empasso ni un quart del que m'expliquen. Seguiré essent això: el seu públic platònic. No dóna per un capítol?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada