Estic apunt per un conte que no cal que, per a fer-me feliç, sigui de princeses. Amb que s'assemblés al món en el que visc i tingués ingredients de més qualitat que els diaris que llegeixo, n'hi hauria prou. Els ingredients potser no són dolents. Potser és la cocció -o sobrecocció- el que els espatlla. De fet, ja m'està bé un conte de cavallers i herois. Però per a que la història acabi bé per a tots els que no van néixer amb la melena ben posada, el somriure concís ni a la terra adequada. Per als que no van dalt del cavall. Per a que puguin celebrar per una vegada.I m'estaria bé, de debò, de sentir aquest conte. L'aprendria i el diria als quatre vents. T'imagines que fos en una llengua universal? T'imagines enfilar-te al castell i cridar des de dalt que el malson s'acaba? Estic apunt per a sentir un conte fet de retalls del món en què visc. Està apunt el món per explicar-me'l?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada