Caminar endavant - i no mirant enrrera - és sovint un dret prou oblidat. Hi ha pel·lícules que senzillament emocionen perquè veus a venir que no acabaran bé i els personatges estan -potser- jugant les seves millors cartes -o les que saben jugar- per veure-se-les amb un destí diferent. Little Fish ensenya aquesta lluita. Mostra com n'és d'incordiant que els errors del passat et barrin la possibilitat de ser un altra/e. Cate Blanchett gran - GRAN - com habitualment i una banda sonora innegociablement trencadora de cors en una pel·lícula que no va més enllà de ser interessant perquè algunes trames, pel meu gust, no queden prou resoltes. Potser és intencionat. Que tot quedi tenyit de boira per no poder avançar cap a un futur més clar i fer-ho amb convenciment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada