El dia que Wilco em va seduir

Tot plegat, els pensaments del dia: amb els que he engegat i amb els que l'acabaré.

* Surto de casa amb el meu vestit d'inspiració japonesa amb el que em sento feta una sílfide -hi tinc dret, ho sigui o no-. Primer pensament: si ho digués al feisbuc, tindria un grapat de dits alçats. Segur que tot dones que saben com n'és d'important el "perquè-tu-ho-vals" de mitja setmana....
** Aconsegueixo seure al Metro on un bebè a coll del pare es desperta i em fa festes tot el camí. Jo també n'hi faig i enceto la darrera Time que he rebut. Segon pensament: vaja, no hagués dit mai que algú seria capaç de riure a aquesta hora i al Metro. Quin mèrit. De fet, tret del nen i jo -i el pare-, ningú ho fa.
*** Bus: m'enganxo a "Generation Disappointment", un reportatge contextualitzant la situació espanyola de la meva generació- i alguna de darrera la meva- en la crisi: els nostres pares han currat com bojos per a que tinguéssim un futur d'impressió. En comptes d'això, ajuden a pagar hipoteques a fills aturats... Tercer flash mental: un gran reportatge per explicar-ho a algú no espanyol i no europeu. Temptació: escric a la revista per a dir-ho si, total, és el seu target declarat? La meva intel·ligència, a vegades, és que em desborda...
**** A la feina, decididament, decideixo no presentar-me voluntària per a fer tasques diplomàtiques amb la Índia - un vell amic que va i que ve i que no caldria que tornés...-. Amb la Xina ja fa temps que he arribat a una entente cordiale. Com els divorciats que se saluden, vaja.
***** Em postposen per quarta vegada en dos dies la mateixa reunió. Finalment, a la cinquena va a la vençuda i va bé. De tan tard, fa il·lusió de xip i de xap. Com els regals a deshora.
******Moment Coca-Cola Light: repàs amb l'Estefania de les noves incorporacions al meu quadre mèdic. N'he incorporat un. Interessades, poden trucar-me qualsevol vespre. Hi ha qui em deu el nom d'un dentista...
******* Corro -literal- com una sonada per arribar a l'esteticista... Té un efecte -anava a dir evident, però no- generós i perniciós. Hi vas i et sents de conya. Quan treus l'stand-by, et renyes i fas la llista de totes les coses que no has fet des de la darrera vegada que hi vas anar i n'afegeixes de noves que, és clar, t'han recomanat de fer...
******** Vaig a la piscina. Acabo per sortir-ne estossegant i amb el coll ben irritat. Patètic? Molt. Però no és per l'esforç, si no per l'abundància de clor... I potser jo sóc massa fina. Qui ho sap?
********* Passo pel tall britànic. M'hi passejo una estona i trobo: a) el que en realitat anava a buscar per la petita Ariadna; b) el protector solar que fa setmanes que no trobo enlloc c) tres CDs d'Antònia Font al preu d'un. Recupero l'Alegria perduda.
********** Fa dies que llegeixo coses sobre Wilco -que van tocar al juny a l'Auditori- i me n'entren més encara per les RSS. Els busco a l'Spotify. Em deixo seduir. Flash mental: he d'entrar a Last.fm i veure què més em recomana si m'han agradat aquests paios que no s'assemblen als meus amics amb bata blanca... Flash sobtat: xatina, arribes tard. Estrany? I ara!
*********** Antònia Font em pregunta "com és un dia apunt d'acabar"... No sé respondre. Avui ni bo ni dolent. Vist aquí al blog, és com vist des de fora. Com si no hi hagués estat.

Darrer flash i penjo: ha estat un dia de rebaixes on trobes la ganga en el que no esperaves i la perla t'emociona menys del que hauries pensat. Els pensaments, ja ho veieu, de rebaixes també...

Bon estiu.