Aquest és un altre post somiat... i també ve amb ressaca, pero, aquesta vegada, de conducció i de fatiga de tormell dret (expressió que defineix les cues amb el cotxe). M'ho he passat bé conduint pero crec que ens hem empassat bona part del programa d'obra pública de l'era Obama: Putting America to Work és un fet i en dono fe, Europa. Pero també ve amb ressaca d'emmeravellament i de reflexes: el del sol potent de muntanya sobre l'aigua, les fulles, els guéisers... La "Pedra Groga" ha estat una sorpresa de les seves propies dimensions: molt espectacular i amb més magia que tres Disneys junts :-) Veient els guéisers i enamorant-me dels seus colors, pensava que talment també l'haguessin pogut anomenar Copperstone o Saltystone o whateverstone perque un sol color no li fa justícia. Cada racó és una postal certa, impecable i et converteixes en un descobridor infatigable sense prou memoria visual ni prou sentits per disfrutar-ho tot.
Ja hem professionalitzat el sistema picnic de manera que un atac de yogis sigui unlikely. Cada vegada que sentim les advertencies contra els óssos, recordem Alaska... Denali ha vingut a la nostra memoria perque també és un parc formidable. Pero no el pots viure de la mateixa manera... I per aixo no hipnotitza igual, encara que desperta la imaginació si t'orienten adequadament i tornen música el que els ulls no arriben a veure ni el nas a respirar. El llac Jackson, un mar autentic en el bellmig del parc, estava molt picat i no ens ha deixat passejar-nos en kayak. Sí que ha seguit posant, punt i final, no obstant, a les aigues calentes que escapen dels inferns gueiserians. Veure les llengues d'aigua acostar-se al mar a West Thumb ha estat un espectacle natural. Els guéisers es mereixen que la meva tarja SDHC es comenci a portar bé amb l'ordinador, de manera, que abandono el tema... Em quedo, de nou, amb tots els reflexes que m'emporto, amb la pau que trobo i amb el Sr. Bisó que se m'ha acostat mentre conduia. Li dedicaré també un retall de tornada... Ha estat un cavaller i m'ha deixat passar. Cau la nit i amb ella els meus ulls a West Yellowstone, a l'estat de Montana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada