Aquest és el meu burd homenatge a la Irene per recordar-se sempre de mi amb el seu cor fluorescent (groc sobre ratlles fúcsia; vull, vull, vull) i també a una gran descoberta: una promesa d’ingeni, divertiment i passió per escriure amb un llenguatge propi dels qui hem nascut al segle XX i fem camí en el XXI. No sé si és molt del meu gust catalogar però, per explicar el llenguatge de Laura Fernández a Bienvenidos a Welcome, sols he trobat… flashy language: la meva sensació al llegir-la és com si veiés tota mena de flaixos ara de còmics, ara de cinema, ara d’anime, de tele, posats en una coctelera amb dosis justes d’hipèrbole i caricatura i servits amb una emulsió d’onomatopeies. Pam-pum-pim: així t’ho penso, així t’ho escric. Pensament, comentari, so. Espontaneïtat pura. Guspireig verbal. Espontaneïtat estudiadíssima, diria jo: com el pentinat d’un adolescent. I res: que s’agraeix una novel•la tant fresca i original. Tant com perquè jo vulgui tornar a Welcome, a perdre’m amb els personatges fins a necessitar un starring (gran idea això d’incloure’l al final!) i viure a un lloc on els estereotips es tornen personatges més estranys que els de l’imaginari de Linch i el joc és com deformar-los amb intenció amorosa: com més estranys, més entranyables.
Laura, no crearies una periodista renegada amb una melena verda tallat Cleopatra? Em va, no hi puc fer més. Em va…
Segueix el blog de la Laura Fernández i assabenta’t de com seguirà la saga!
2 comentaris:
Clar que sí! A la segona part de Welcome hi haurà una periodista amb serrell verd! T'ho prometo! Moltes gràcies pel post! Estic emocionada!
Si no és amb pentinat Cleopatra... passo :P Seguirem el teu blog per tenir notícies de la propera entrega. Ànim!
Publica un comentari a l'entrada