Fa uns dies vaig rebre un email en el que @liverpaul78, arquitecte i ballarí, em preguntava si darrerament Goldfrapp no "s'assemblava" massa a Madonna. De fet, el revival dels 80 amb més o menys gust que la incombustible i ambiciosa rossa americana va promoure recorda molt -i molt- el fúcsia, els liles, els lluentons i els modelets més reviscuts encara que, en general, més elegants de la british Alison Goldfrapp. El cas és que al Fòrum van sonar impecable i van demostrar com en són d'"estupendus", especialment ella, digna d'esdevenir -si no ho fos- mussa de diversos col·lectius. Però la qüestió que ens ocupa és la que és: Head First no sona sumament original com d'altres treballs i, pel que vaig llegir l'altre dia a una revista de moda, ja s'ha acabat la revisió dels 80, que és el que els mitjans propaguen sobre aquest àlbum. El darrer treball dels Goldfrapp no té el ganxo d'Oh La La però segueix essent rosa, com la música que fa genèricament aquest duet britànic, que té el color dels xiclets, però habitualment deixa un sabor més intens. Tret l'embolcall de frivolitat hi trobaves alguna cosa més. Intensitat, sensualitat... Doncs, això, que més que el rosa de Rocket, jo em quedo amb el rosa de Number 1 o el de Happiness. Qüestió de CMYK!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada