Tornar a la feina, setmana sencera, reunió a les 9h... Podria ser molt dur, però la veritat és que a la xarxa hi ha tantes coses interessants per a amortir el dia que no ens n'hauríem de sentir... Parlant de xarxes, jo vaig caure a la de Lykke Li amb les seves tonades més llànguides en general, però sembla que amb el seu nou treball ens vol fer ballar. Amb Sia i el seu darrer compacte, We are born, ja vaig tenir aquesta impressió després d'haver abraçat el coixí mil vegades amb ella. Però mira, ara me la poso per aixecar la moral i elevar les ganes de fer coses al mil. Diria que I follow rivers és més enganxosa que moltes de les seves melodies més recordades com Everybody But Me o I Am Good I Am Gone. Però mola i no deixa de sonar a ella, encara que si puguin entreveure els efectes industrials d'haver posat so a alguna pel·lícula de dentetes adolescents i eclíptiques. Sí, Possibility, és a la banda sonora d'un eclipse el·ludible, amb ulleres trifàsiques de colors per mirar directament o no...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada