Entre moltes coses, em queda al tinter:
** parlar de Wendolin Kramer, la darrera novel·la de l'autora de Bienvenidos a Welcome
** reconèixer que encara no sé qui és John Boy, però que encara estic fascinada per la seva mirada universal d'abast personal... i que com tots els rarets, aniria als seus concerts, crec
** un grapat de pensaments des de darrera les finestres dels autobusos, els seients del metro, al volant...
** i les moltes cançons que se'm podria enxampar cantant. I això inclou, sí, les de la infantesa: : què tal si lletrejo... MISSISSIPI!Gràcies per haver-me escoltat o per fer-ho encara que sigui ara. Bon viatge :)
And she spoke words that would melt in your hands
And she spoke words of wisdom
To the basement people, to the basement
Many surprises await you
In the basement people, in the basement
12 comentaris:
All good things end. Everything ends. I accept that. But I will really miss your writings Sita. It was both a pleasure and an intellectual exercise for me.
When we travel in time, we discard that which is useless as we go. But over the last few years, checking your blog for new entries was a habit I did not lose. What is there more to say?
You spoke words that melt in my hands, Sita!
Reproduiria al peu de la lletra el comentari d'M que m'ha precedit.
Trobaré a faltar les teves perles. Eren un respir. Segur que tens els teus motius per emprendre una altra drecera. Espero que, d'alguna manera o altra, et pugui tornar a seguir segui o sigui.
You spoke words of wisdom...
tudequevas? com q el últim?
Dear M, I really appreciate the company throughout theses years :) It wasn't close to three years as I mentioned in this post: it was more than three years and I feel it was the perfect time to stop. :D What can I say beside thank you very much?
Benvolguda Noemí,
el mateix: puc dir res més a banda que ha estat fantàstic tenir la vostra companyia per als meus pensaments? Tindreu notícies meves, they won't melt in our hands. :D Petons, Sita
Quan sigui, de la manera que consideris, a la teva tornada... aquí t'esperaré!! ;)))
Petons blaus!
Gràcies Natsuki. Així ho faré. Ni millor ni pitjor. Serà diferent. :) Gràcies per venir
.
Vaig tard!!!! Comorrrrr???
LIONESA!!!! Els seus retorns són taaaaaant... benvolguts! Crec que hem de parlar sobre fer lioneses de crema plegats ben aviat, no troba?
Una pena, les teves paraules eren un alè d'aire fresc, i com bé diu M, un plaer in un sa exercici intel·lectual.
Espero que sàpigues condensar aquestes característiques en 140 caràcters, on encara podré seguir-te.
Estic segur que això no és una retirada, si no una evolució. Sort al nou pas, prengui la forma que prengui.
:(
Ostres... quina pena!!! Però si t'acabo de conèixer!!!!
Vas tancar el dia que jo feia anys...
T'escric arrel del teu comentari al meu blog Gourmenderies. La tarta tremanda, tens raó, i senzilla doble raó! Sovint crec que tinc la fama de fer coses dificils, però en realitat tot és aparença! Ja que sóc aficionada, i amb voluntat i temps les coses van sortint millor.
Me n'alegro d'haver-te conegut, encara que pel que veig arribo tard a seguir el teu blog.
Una abraçada,
Mglòria
Publica un comentari a l'entrada