Jo, als 60, vull ser pirata

Jo, quan faci 60 anys, vull fer un salt professional postjubilatori i ser pirata. Tinc clar que anar endarrera, com en Joan Gimferrer, ja no és possible, així que quan faci els 60, em taparé l'ull per veure només el que em convingui i em posaré un garfi per obligar a aixecar-se als adolescents i que em deixin seure al bus i per acaparar plats als pica-pica populars. Em barallaré a les cues del súper per qui toca primer i passaré davant de tothom als avions. Perquè això sí, amb vaixell, de tant en tant, però sense ser carn de creuer... I com que ja m'hauré trobat el tresor - el de l'Estat, aquest que arriba quan un ja s'ha esllomat i ve fraccionat mensualment sota el nom clau de "pensió"-, no dispensaré cap ocasió per cap mal d'esquena. Tornaré a la universitat, però ara per seure i no fer els deures, dir el que em roti a classe i quedar-me ben ample. I, per últim, raptaré en Pere i li faré passar tota mena de vicissuts típiques i atípiques i pròpies de l'edat. Pel seu bé, és clar, i el del seu colesterol.

No sé quins plans té la Lali, però si vol ser pirata, la deixo. La Nura haurà de criar ploma però, ho veig difícil, perquè és una gossa molt delicada. En Cristóbal, mentre s'ho rumia té l'hortet. I l'Spunik, un "xutx" que en fa cinc de la Nura i que no és gens delicat... Felicitats a tots dos i gràcies per inspirar-me nous horitzons professionals. Jo, ho tinc molt clar. De jove, bona minyona però amb 60... tindré la pell ben curtida per fer-me a la mar.