dilluns, 3 de març del 2008

Jo voldria haver estat Roma


Llegeixo que Itàlia celebra que aquesta setmana, el dia 7, Anna Magnani, devorapantalles, hagués fet 100 anys. De la lectura, extrec que poques dones han fet tant per Roma i que la ciutat li compensa amb una mica del seu alè etern. Si bé és cert que no conec la seva carrera en profunditat i que reconec també la meva absurda i mala memòria per títols i noms d'actors i actrius, confesso per igual que recordo a la perfecció l'emoció estrident i incontrol·lable que em va provocar a Roma, cittá aperta. Recordo, fins i tot, un punt d'enveja. Jo mai he estat una ciutat, no he anat a Roma i, a més, només em sé una estrofa de la cançó de Morcheeba. Roma no es va fer en un dia, però la Magnani, et podia fer sentir el seu crit més violent i desolat en menys de tres hores. Una penetrant dosi de rotunditat.



1 comentari:

Natsuki ha dit...

Si una fa un repàs de la vida real de la Magnani, arriba a la conclusió que la força brutal que transmetia a la pantalla era, segurament, resultat directe de la vida que va tenir.
Gaudeix-la, si no ho has fet, a "Roma" (1972) de Fellini, on apareix a penes uns instants. Trista crònica d'una mort anunciada...
I una més de Rosellini: "Europa 51", amb la seva aristocràtica rival: Ingrid Bergman.