Rumors a les teulades

Pau i el xiulet del vent a cau d'orella. Fa dies que no els sento, així que me'ls recreo de camí a casa, passant de llarg la calma real del Monestir de Pedralbes. Faré un viatge cap enlloc, sento que diu la cançó, que parla d'un sabi llest i un lloc on cauen flors del cel. Mentre hi penso, m'assec als ferrocarrils llegint sense llegir, pensant el que no vull dir i el que diré, si finalment vull badar boca. Jo també vull trobar un sabi llest, em dic. I enfilar-me per les parets, em responc, per dir el que no vull dir sota les teules i no haver-me de penedir d'haver badat boca. I que callin les pedres, que fa anys que tot ho saben i també que tot ho callen.