No sabia que Diderot fos un faldiller tant fidel a la seva dona com a la seva amant, però ara que llegeixo la seva biografia a Wikipèdia, veig que sí: http://es.wikipedia.org/wiki/Denis_Diderot. I que va ser un gran crític amb molts dels costums socials i morals de l'època. I també veig que sí, que va tenir una sola filla anomenada Angelique. Per tant, no és inversemblant que a darrer moment hagués d'escriure ell mateix l'entrada de la paraula "moral" a l'enciclopèdia i que les dones que l'envoltaven li dificultessin aquesta tasca. Ni tampoc que hagués adquirit quadres per encàrrec de la tsarina Catarina II. Dijous vaig anar a veure "El llibertí", http://www.teatrepoliorama.com/, al Poliorama i em vaig divertir. No hi actúa la millor Laura Conejero que hagi vist, però prou potent per a no voler perdre fil de la història. El bon text i en Madaula hi tenen a veure. A tu t'hagués agradat aquest tipus de teatre... Jo t'hi veig - em va dir la meva sogra. Té raó: la pugna del caçador convertit en presa amb capacitat de girar la situació té prou alicients. Sobretot si la dona que la protagonitza té el poder de ser inconvencional i el més donada a la seva que es pugui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada