Crec que la casualitat és improbable -si l'encertes, l'endevines- però nen, quina sort d'endevinament encertat ha tingut en Lluís. Demà li porten a casa la catifa "més Lluís" que et pots tirar a la cara. És la Queen Catifa i ja li he advertit que sortirà al meu blog. Però és que s'ho mereix. Jo he tornat a casa amb la Queen Regadora, obsequi del meu menorquí estimat, que fa cap a tres anys que no havia comprat. Si les meves orquídees ja tenien glamour, espereu-vos ara... És de color verd, ideal en la combinació de colors de casa. Crec que n'hi ha una que aviat ens propinarà ja petonets de papallona. Que sigui aviat... Potser per la Rosa d'Abril? És la que em va regalar el meu pare pel meu Sant fa... dos anys? Mai cap de les meves orquídees s'ha oblidat de florir i no estic preparada per a que no ho facin, sincerament, però aquesta crec que en destil·la ganes. Una mica com tots, no? La Primavera al Senyor Estiu, adéu, adéu, adéu, li diu. Què li diu el Sr. Estiu a la Primavera? Doncs que calli i li vingui al darrera ;-) El dia ja és més llarg, benvolguts. Com diria la meva amiga Mònica, Nadal és ja a la cantonada... Esclatem tots i parem la cara per sentir l'escalforeta del sol a les galtes. Vine'm a veure, vine'm a veure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada