Sol, solet...

Diuen que el qui canta, el seu mal espanta. Jo fa dies que canto i s'espanta a estones... Creu-t'ho, el que diu la cançó. Sol, solet, vine'm a veure que tinc fred! Suposo que la part important és creure-ho. Si ho interioritzes, potser sí... Però llegeixo el diari i veig que el dia, si no era negre del tot, l'han tenyit una vegada més d'un color que no li escau. A un programa infantil palestí, el titella d'un infant diu que matarà en Bush. En Bush marca com a prioritat de l'OTAN lluitar contra Al Qaeda - encara?-. És a dir, matar-los, no? A base de faltar als drets humans que tan defensen, suposo... I per últim, ETA pregunta en un comunicat si ens pensem que creurarà els braços. Resposta: hmmm... sí? Perquè nassos no he d'esperar el que és just? Un dia d'aquests, m'aïllaré, com una barqueta, i només tornaré a la costa si em dóna la gana i si crec que el dia ha de ser clar. Ara que mentre els uns decideixin que la seva veritat val més que la dels altres, crec que no n'hi haurà massa de dies clars. Al final, si el món es posa imbècil, potser no torno. I si voleu res, doncs envieu-me el sol, solet i veurem si el fred em passa...