G de Germanes, I de totes elles

Martini en comptes de vodka, però els mateixos secrets que afloren, menys missatges xifrats -perquè diuen molt però ho fan a la cara- i absoluta evasió de la mentida. Les mateixes ganes de seguir buscant la felicitat de les germanes de "Wonderland" i el mateix desig de trobar (i esperar) que la vida els porti alguna cosa millor. Així són les tres germanes de Carol López, nascudes arran de les germanes moscovites de Txechov, inspirades per les woddyallianes germanes de Hanna i originals a pesar de tot. L'obra és una autèntica trencadissa de ritmes i fa que l'espectador esborri la primera impressió que totes li han causat. No em jutgis, semblen dir, tots tenim alguna vilesa i tu busques la felicitat tant com jo, amb les teves imperfeccions. El gran descobriment: la mamà, una actriu que desconeixia, Amparo Fernández, però que és una senyora dalt l'escenari amb pinta de ser-ho més encara a la platea. Els aires de senyora no se saben imitar. Es porten dins. I a pesar que regirant pel Google veig que les defineixen com una mare mediterrània i les seves filles d'ànima russa, ja us dic que no. Són mediterrànies perquè són filles de sa mare, per diferents que siguin, i perquè són explosives, viscerals, obstinades, transparents i mammas. Sense ser-ho -en el sentit literal-, sense temps per ser-ho -la vida és vida per distingir-se de la mort i com els adverteix la mare, només es viu una vegada-i, com ens passa a tantes, sense voler-ho ser. Isabel, Irene, Inés i Ivonne. Quatre dones, quatre noms i quatre punts sobre les is.