Microclimatologia femenina i "Mamma mía"

Mareta meva, el "Mamma mía". A aquestes alçades de la vida, ja sé discernir mínimament en algunes poques coses. Ja sé que si em vaig a distreure, he pagat per això i no per anar a buscar expiacions pròpies de la meva ànima inquieta i infatigable en la seva cerca de la comprensió indestriable de l'enorme llevetat de l'ésser. Si m'he explicat, bé i, si no, la frase m'ha quedat mona i digne d'un blog esnob, com diria el meu benvolgut germà. Total, que em vaig distreure i vaig riure. De fet, crec que l'aura que crea anar a la teatre de tant en tant amb la meva mare, tietes i cosines genera aquest efecte d'esverament femení esfereïdor digne de tòrcer qualsevol mala tarda. D'aquesta obra, m'ha quedat precisament la segona millor representació d'aquesta mena de microclimatologia que es pot generar en un espai ple de dones en plena catarsi. La trobada de Donna amb les seves millors amigues cantant i ballant Dancing Queen és probablement, després de la festa de pijames de les Pink Ladies a Grease, la millor escenificació d'aquesta situació que no surt als diccionaris però que qualsevol dona podria reconèixer. Recordo també la perruqueria de la ploranera "Steel Magnolias". Confirmo, per experiència pròpia, que les perruqueries poden tenir aquest efecte. Vegis a la foto un gran exemple empíric dels efectes d'aquesta microclimatologia. La prova presentada va ocórrer a la freda i llunyana Alaska fa un parell d'estius. Em van deixar com una digna successora de la Jackie Kennedy i encara em van quedar ganes de riure!! Serà possible...