Octubre és el nostre mes (el d'en Pere i meu). Però no el meu en solitari. M'ha passat volant i sense que m'hagi quedat massa clar si he fet molt, la veritat. En defitiniva, és un "mesot". Hi ha mesos, mesets i mesots. I aquest deixa regust de mesot retorçat i peliagut. Respiraré? Espero que sí, però alleujada... He de recuperar diversos caps de setmana. Amb en Pere i amb amics. M'enyoro. S'acaba octubre. Adéu, mes mesot. Un desig, com el que algú em va regalar en aquesta foto camí de Cap de Cavalleria: torna l'any vinent per a que sigui el nostre mes. Fés-ho per mi, mesot! Jo estic disposada a aguantar-te per sempre més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada