Cura de mandra i retorn de la calma

No n'hauria de dir cura de mandra sino de descans, però no fer-me llistes inacabables i proposar-me anar més descansada ha esdevindut en un sentiment de... "d'això no se'n diu mandra?". És un sentiment generós, no us penséssiu, però és que ara sí que me n'adono que m'estic fent gran i les canes no són de broma: no és que tingui mandra, com instintivament penso; senzillament, no em proposo maratons diàriament... Resulta que passant per Madrid l'altre dia em vaig dir... "va, guapetona, are you in the mood?" i em vaig respondre que sí i em vaig comprar un llibre en anglès que ja tocava. Reconec que estic en moment tolerant de coses malaltia dei sentimenti, que diria el meu benvolgut Antonioni. Però encara que no sigui un xaquespeare, el llibre de la foto es mereix que digui que és molt distret i que, a més, en aquell moment vital en què una vol canviar moltes coses, ve de gust. Sobretot perquè, com que no les canviaràs, com a mínim et deixes seduir per una protagonista que capgira la seva vida. Què? Estàs "in the mood"?