A més de guapíssima, té el marbre d'aquells anys: el de la dona absent. Si us dic l'efecte Deneuve segur que m'enteneu sense dir més. Aquí, la Vitti, feia de Vittoria i l'Alain Delon, de Piero (un floreru). Aquesta és la pel·lícula que hauria vist aquest cap de setmana. Us la recomano. Per un dia de cel tapat i del que no s'esperi gran desenvoltura de relacions socials: L'Eclisse (Michelangelo Antonioni, 1962).
diumenge, 23 de novembre del 2008
Se apasiona che cosa, Piero?
A més de guapíssima, té el marbre d'aquells anys: el de la dona absent. Si us dic l'efecte Deneuve segur que m'enteneu sense dir més. Aquí, la Vitti, feia de Vittoria i l'Alain Delon, de Piero (un floreru). Aquesta és la pel·lícula que hauria vist aquest cap de setmana. Us la recomano. Per un dia de cel tapat i del que no s'esperi gran desenvoltura de relacions socials: L'Eclisse (Michelangelo Antonioni, 1962).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Recordo perfectament, farà com 9 o 10 anys, quan em vaig comprar la banda sonora d'aquesta pel.lícula a la tenda de discos Balada, al carrer Pelai. Aquesta i la de la l'Aventtura. Les vaig utilitzar per a algunes pràctiques de plató de la uni. I sobretot, per a unes quantes tardes d'aquestes grises i feixugues que tu molt bé esmentaves... :-D
Publica un comentari a l'entrada