Tantes coses et troben a faltar.
Cada dia està ple d’instants que esperen
les mans petites que, tantes vegades,
van agafar les meves.
Ens hem d’acostumar a la teva absència.
Ja ha passat un estiu sense els teus ulls
i el mar també s’hi haurà d’acostumar.
El teu carrer, durant molt temps encara,
esperarà davant la porta,
pacient, els teus passos.
No se’n cansarà mai perquè, esperar,
ningú no ho fa tan bé com un carrer.
I jo sóc ple d’aquesta voluntat
de ser tocat per tu, mirat per tu.
I que em diguis què fer amb la meva vida,
mentre els dies de pluja o de cels blaus
ja estan organitzant la soledat.
Joan Margarit
2 comentaris:
Hi ha una traducció del poema millor que aquell que puc aconseguir jo mateix? Encara que aconsegueixo l'esperit d'això.
Hola Metin, here comes my translation, just to transfer the feel since I can not transfer you the real music of these words:
So many things around are missing you.
Each day is made of a lot of moments waiting for
your little hands,
those that took mine so many times.
We must get used to your absence.
A summer has left without your look
and our sea must get used to that as well.
Your street, for a long time yet,
waits in front of your door,
pacient, for your steps.
It will never get tired of that because
anyone knows better than a street how to wait.
And I am here willful
to be touched by you, watched by you.
And to be said what I should be doing with my life,
while rainy or sunny days
have learnt to organize my loneliness.
Publica un comentari a l'entrada