dimarts, 17 de març del 2009

La meva veritat sobre el milionari indi

Craso error, però així és la vida, Carlota. No m'he perdonat al 100% no veure-la en versió original però al final, crec que l'he entesa igualment. De debò... I ara per als que ja l'hagin vist, que em diguin si els va passar el mateix que a mi, que vaig veure una pel·lícula durant tres quarts d'història i una altra pel·lícula en el quart d'història final. És a dir, que vaig veure tres mosqueters buscavides meravellosos en el Bombay més cruel i deprimit i, de sobte, l'antiheroi era un heroi, les cicatrius estaven maquillades i els embussos de trànsit d'aquesta ciutat semblaven els de Boston - direcció Cambridge-... Tot i així, em va semblar una bona pel·lícula i sí, com diria Josie, és un must. Asómate al balcón...

2 comentaris:

Natsuki ha dit...

i a mi que no m'ha arribat gaire aquesta pel.lícula...
M'estic tornant rondinaire??? ;-ppp

Sita ha dit...

A la Marta li va passar una mica com a mi. Però avui he preguntat a les tietes del Picu i estaven superconvençudes... i són molt cinèfiles. En fi... Potser SOM rondinaires!!!