David Mamet -guionista, cineasta, gran lligador de cabdells- no deixa res per verd, com sempre. Va néixer al novembre (ho diu la wiki, és versemblant) i és l'autor de "Noviembre", que transcorre una setmana abans que se celebrin uns comicis als Uesei. Mentre la veia representada al Círculo de Bellas Artes, a Madrid, pensava que Mamet havia mirat als ulls vidriosos de Bush i li havia xiuxiuejat "Bless you, George. You've been so inspiring". El text té la llargada justa, un ritme impressionant i a pesar d'algun gir megayanqui no excessivament lograt, està molt ben adaptada per a que al públic li quedi ben clar que la societat nord-americana és tan filla dels seus pecats i les seves hipocresies com qualsevol altra. Singular i automagnificada. Selfpromoting, que dirien ells i d'autobombo, que es diria al nostre costat de la bassa.Mentre la veia recordava les rialles àmplies d'algun Jordi Galceran vist a Barcelona fa anys. Realment, que a pocs dies de les eleccions per a ser reelegit president dels Estats Units, totes les enquestes et vagin en contra, no et quedi un cèntim per a seguir la campanya i les minories, lobbies, així com els teus col·laboradors directes -i la teva dona- et presionin, deu tenir això, que et converteix en un president electe testarrut, porfidiós, grandiloqüent, desesperat i, sobretot, molt més preocupat per no marxar amb les butxaques buides que no pas amb una mica de dignitat. Que Déu el beneeixi. I a Mamet també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada