dimarts, 7 d’abril del 2009

... i seguir adorant-los (II)

3 comentaris:

Sita ha dit...

Em va alegrar de nou la tarda del diumenge. Comença la peli i ella és la única persona capaç d'escoltar els adults que l'envolten... Una super-freak adorable!!!

Natsuki ha dit...

Quan la vaig veure la primera vegada, em va copsar molt el fons trist i deplorable que retracta: les petites "monstruitas" d'un metre i escaix, convertides en això per obra i gràcia d'uns pares (mares, principalment) absolutament tocats de l'ala.
Però després, si la tornes a veure, rius, rius molt, i t'emociones. Una magnífica road movie en "furgoneta"... ;-))))

Sita ha dit...

Doncs jo no dec tenir cor, Natsuki, perquè d'entrada ja em feia riure... Encara que flipes amb els concursos de barbies; ja n'havia llegit alguna cosa i és flipant... M'agrada la Colette, sempre. Els seus productors li hauran de pagar un plus perquè he sentit a diversa gent allò de "escull bé els guions", amb la qual cosa, la dona hauria de tenir un % de taquilla. I sobre l'Olive, què dir-te? Que és la puresa meravellosa en un món transtornat i que els salva a tots? I am a super freak...