Pressentiments i el plaer de confirmar-los

Al principi no m'agradava, suposo que per ser massa convencional o per ser una història que transcorria en el present -com tantes d'altres, com la meva-. De cop i volta, un personatge queda en coma i present, passat i futur (i la vida anodina) queden suspesos en l'aire, fent honor a la portada del llibre. I a mesura que passes pàgines, t'omples de pressentiments, com els seus protagonistes i, quan s'acosta el final, es confirmen. O no. I tanques la contraportada amb un pressentiment del que serà el futur... Clara Sánchez ha aconseguit emocionar-me novament amb els pensaments dels seus personatges, tan diferents l'un de l'altre, i la seva passió per construir trencaclosques que no es poden predir -quin plaer, però, per al lector quan la peça encaixa-. Julia i Félix són una parella jove que tenen un bebè i que estan de vacances. Ella té un accident de cotxe i queda en coma. Es passarà tota la novel·la mirant d'aplicar la racionalitat de Félix per abandonar el somni mentre que ell, mirarà de comprendre un món de sentiments exacerbats al qual ell, persona ordenada, no està habituat, i estudiarà si és la porta correcta per ajudar a la seva dona. Mentre que Un millón de luces va ser emocionant per la història, pels personatges i l'estil fabulosament clar i tèrvol amb el que Sánchez convertia en peça imprescindible el personatge observador, Presentimientos és temptador pels canals on es filtra la informació i les peces a encaixar, per algunes sorpreses i per ser un crit a l'empatia, una apel·lació directa al pensament i per portar aquest estil clar i tèrvol al límit. Que la gent que està més aprop sigui incapaç de trobar-se és un proposta poc original però, en aquest cas, el relat sobre la impotència que fa sentir que ocorri quan la voluntat és trobar-se, és un joc de levitació impecable.