Em pregunto encara què vol dir "malentès tràgic que canvia els seus destins" però, definitivament, es percep poca cosa pel que significa realment. I en deuen existir -i no deuen anar acompanyats d'una banda sonora exquisida com la de Dario Marianelli, que va guanyar Òscar el 2008-. Efectivament, en Chus, com molts -molts, molts- als que els ho havia sentit, tenien raó. Atonement no és cap pastís sino una història captivadora sobre la passió veritable i el sentiment de culpabilitat. Buscar el perdó és una manera de buscar la salvació, però si es fa al ritme d'una Keira Knightley amb pell d'enamorada i un James McAvoy encès explicablement (Cecilia i Robbie) és molt més. És tan irrevocablement bona com ho és el caprici de la Brionis Tallis als 13 anys, que causa la desgràcia dels amants que se sumeixen en un món on els falta raó i l'esperança d'estar junts acaba per no ser suficient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada