dissabte, 2 de maig del 2009

Res a perdre, doncs deixa't portar

Juro que a pesar que us preguntaria on comprar un nòvio siri així, seré objectiva perquè amb qui he empatitzat -i molt- és amb Walter Vale, un home gris que viu a Connecticut i que està deixant que la seva vida s'escorri fins que troba una parella d'il·legals, un músic siri i una jove senegalesa, instal·lats al seu pis de Manhattan -que fa temps que no visita- i, a partir d'aquí, comença a deixar-se portar i a abandonar una vida anodina. O més ben dit, comença a recuperar la seva vida que tenia abandonada per complet. No és càmera subjectiva però quasi, a jutjar pel ritme -segueix el fer lent i pausat del propi Walter- i arrenca somriures, alguna rialla i, sobretot, en mi, empatia amb aquest home. Si pensem en nosaltres mateixos en l'estat més absolut de desil·lusió -?- no és tan difícil d'entendre que ens llancéssim a la deseperada a conèixer una altra vida per saber què ens agrada, amb què gaudim, què volem fer i on volem anar, sense calcular les conseqüències. Només per descobrir si ho podem agafar de préstec. Walter acceptarà l'oferta de l'afable Tarek i s'immiscuirà en les seves vides i això esdevindrà la seva salvació. Se sentirà culpable davant d'un fet desafortunat i els farà costat transformant la seva vida per sempre més. Tornarà a ser persona. És un drama sense to de drama, sino amb to de dia ordinari i els actors estan fantàstics per explicar-nos una història de veïnat anònim, on l'amor, la tendresa i la situació límit normalitzada, acoplada a la realitat, fan un match increïble. Richard Jenkins deixa de ser un pobre home per ser la persona que un voldria ser. I sense ser un heroi. Dit això, sabeu alguna botiga pel tema dels somriures i el bon rotllo siris?

2 comentaris:

Martita ha dit...

Uf, la veritat és que sí han escollit el siri amb el millor somriure del món. Esperem que no l'hagi perdut per sempre en aquell antro i que torni a regir el seu destí... USA és l'estat dels drets... dels rics.

Sita ha dit...

Sí, la veritat és que el pobre Walter no se n'adona fins que la vida dels altres comença a precipitar-se (i així també la seva!).