Ahir anava a l'autobús i, tot i l'iPod, no podia evitar sentir dues enfermeres de St. Joan de Déu que seien darrera meu.-És per una nena que té... - no vaig aconseguir entendre què tenia, però sí que l'enfermera castanya li portava alguna cosa. Potser un quadern de dibuix.
- Quant de temps fa que hi és? - inquiria la rossa.
L'edat i l'experiència les feia parlar-ne amb un to de normalitat estremedor mentre que jo em trasbalsava sols de pensar en la nena a un llit d'hospital. Acabo de llegir Cometas en el cielo (The Kite Runner), de Khaled Hosseini, sense haver vist la pel·lícula i he de dir que m'ha costat moltíssim i que ha estat molt dolorós. És un llibre sobre la cerca del perdó. Fins aquí bé. Però és molt gràfic i recrea imatges molt potents. Potser és que no tinc estómac o que en tinc massa, però he patit com feia temps que no ho feia. El recomano igualment encara que tingui tantes coses previsibles com d'altres de sorprenents. I el recomano perquè deixa un espai a l'esperança per als nens però també per als adults. No tornarem a ser nens i no podrem canviar el passat... Però es pot desenterrar els errors i arrencar així les espines buscant el perdó. Sobretot el que es concedeix un mateix...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada