Als meus bracos, osset...

Aquest és un post somiat (penjat després de ser escrit a causa de la manca absoluta de cobertura). És un post banyat amb una mica de vi de California i un sopar de primera amb el sol amagant-se darrera dels Tetons, retallats i enganxats a l'horitzó, entre el cel rosat i la plana verda, amb el llac Jackson atrevint-se a enmirallar-los al seu davant. Vam quedar a Rawlins, oi?Doncs, quan en vam sortir, vam presentar-nos a Rock Springs, un indret miner on sols a mi se'm podia acudir de preguntar pel downtown per a que em responguessin que ja hi era... Pero després, milles amunt, vam viure un preludi fantastic travessant el Sublette's County i, sobretot, dinant davant del llac Fremont. La nit a Jackson Hole no dóna peu a res per comentar més enlla de les fabuloses galeries d'art per a cases de muntanya que s'hi troba. N'hauria despenjat algun d'un nou talent california i l'hauria convidat a alguna cosa més que pernoctar a casa. Pero la veritat és que no portava, en aquell moment, $40.000 dolars a sobre. Com a mínim, pero, s'han esforcat en fer que cada facana recuperi un sentit "pioneer". El resultat és al meu parer, discret. Més que eclectic, eixordant.

El crit d'acció, pero, ha arribat ja dins el parc dels Tetons quan hem fet senderisme al voltant del Jenny Lake. Travessant el llac, descobrint cascades amagades a l'ull i caminant sobre pedres i arbres altíssims, més que espigats, hem arribat al Cascade Canyon, on per primera vegada en tot el dia hem vist els Tetons completament descocats, sense núvols que servissin d'amagatall a la seva nuesa desafiant i harmoniosa. Baixant ens ha saludat un cervol jove i, dinant, ens han vingut a veure alguns esquirols una mica interessats. La campanada ha estat, no obstant, quan una cria d'ós negre se'ns ha creuat i hem hagut de parar per a que passés. La mare no ha aparegut... Suposo que és millor així, essent tant aprop, pero l'ós ha despertat aquell instint de voler agafar-lo a coll... Ai, reminiscencies de Jacky i Nuca... I als voltants del llac Jackson, hem descobert les llúdrigues, més reflexos imperterrits sobre l'aigua i el sopar deliciós. El filet de ren només pot servir-se poc fet. Qualsevol de les carns d'aquí, diuen, ha d'estar poc feta. Queda pendent l'hamburguesa de búfal. Per fer-hi lloc, caldra fer bici, kayak i més senderisme. Un plaer, val a dir. Ara tanco la llum i me'n vaig a somiar. O a seguir somiant posts, qui sap.