Com un record que no es desa o una flor que no sap perquè s'ha d'obrir. Com el bagul foradat; una maleta que no viatja o una fotografia sense moment. Pensa'm i els petons es farien llavis i viuria arraulida en aquest pensament. Pensa'm i em faries. Porta'm un segon amb tu i jo seria de debò i, feta de veritat, les nits tindrien sostre, els espants serien crit i la vida seria més vida. Però com les cisternes mig plenes i mig buides; les roses marcides, la neu desfeta i els rius sense torrents, si empasso que no em penses, sóc tant buida com un calaix el dia de bogada i imploro això, un pensament. Sol i trist: sols un pensament. El vull tant com la làmpara demana corrent. Com un record que vol desar-se o el fotograma reclama el seu moviment. Com les flors obertes volen tancar-se. Com els ocells no volen planejar contracorrent.
2 comentaris:
Tabula rasa?
Hola M! Si pensament vol dir experiència, sí, doncs, tal vegada tabula rasa... El pensament pot ser creador, suposo, i per tant, una experiència. Però no sé si és tant empirista ;-) Per a crear amb pensament, tal vegada cal referent i aquest ve de l'experiència prèvia... Que embolicat! Gràcies per llegir-ho. No preten més que manifestar un desig.
Publica un comentari a l'entrada