L'efecte atronador després d'After

El problema d'anar a veure After és com et quedes after, perquè l'efecte és atronador. Se te queda un mal cuerpo amb tanta borratxera de soletat... Tres amics poden viure la mateixa nit, passant-la junts, de tres maneres diferents i, a més, estar realment sols tot i estar acompanyats. No és que sigui plausible: és el que passa posant-los en la mateixa coordenada espai-temps.

Els excessos sols els ajuden a fer un viatge peterpanesc i no s'emporten el seu desassossec,  ni fan desaparèixer la seva insatisfacció. La soletat i la frustració són molt, massa poderoses. L'estructura de la pel·lícula, revisitant la mateixa nit amb tres mirades diferents, ajuda a hiperbolitzar la mescla de sexe, alcohol i drogues. També la banda sonora reforça l'estructura. I sobre els actors, no em sorpren el més mínim que, com expliquen a aquesta entrevista, els quedés un sabor de ressaca de dolor terrible en acabar el rodatge. Estan fabulosos. Per cert, espero que Blanca Romero pugui deixar de justificant per ser... guapa? Hi surt preciosa i molt sexy, efectivament. Però necessita, com els altres personatges, un cor nou... o fer un reset de les històries amb les que es fa mal...