No havia llegit encara res d'Anita Nair, la publicista índia que va passar a escriptora i, a més, feia molt que no em deixava breçolar per un bon llibre de contes. El resultat va ser immediat. Un darrera l'altre i com la millor de les degustacions. Cullerada a cullerada. Les històries d'El sátiro del metro tenen una capacitat de sorpresa superior. L'originalitat dels seus plantejaments i personatges, en combinació amb situacions conegudes que permeten comprendre'ls, són tan intenses com interessants. L'únic nexe entre totes les històries és que els seus protagonistes necessiten un gir i l'autora i la història els el dóna. A partir d'aquí, alguns es giren de manera cruel, altres giren sobre les pròpies passes; d'altres obtenen el que desitjaven i, d'altres, se n'adonen de com en són de rics i no ho sabien. L'univers dels personatges, a més, és fantàsticament creatiu i tant sorprenent com el millor gelat del món en el dia i el moment que vols menjar gelat. Senzillament deliciós. Com una passejada a un mercat exòtic i divers. No, no. Com deia, com el millor gelat del món el dia que vols menjar gelat, aquell que no t'esborra el somriure de la cara fins que te'n vas al llit.
1 comentari:
En prenc nota. Fa molt que no llegeixo contes
Publica un comentari a l'entrada